Entrevista a Noa Romero
Noa Romero: “El meu repte era entrar al Top 100 i ho he aconseguit”
Aquest estiu, la jove jugadora catalana Noa Romero ha viscut un viatge que segurament marcarà la seva trajectòria esportiva. Amb només 20 anys, ha passat setmanes competint a Austràlia i Àsia, encadenant tornejos internacionals, fent turisme i, sobretot, acumulant experiència. El resultat no podia ser més positiu: quatre títols i l’entrada al Top 100 del rànquing mundial.
“Sóc la Noa Romero, jugadora professional d’esquaix, i actualment estic al rànquing 103, tot i que ja he assegurat el salt al Top 100”, explica amb satisfacció. Va començar a jugar gràcies al seu germà gran, també jugador. “Jo feia esports d’equip i em feia enveja veure que a ell li donaven copes en comptes de medalles. Així vaig decidir seguir les seves passes”, recorda entre rialles.
Un tour exigent, però planificat
Aprofitant les vacances universitàries fins al desembre, la Noa va decidir creuar mig món per disputar un calendari ple de tornejos Challenger 3.000 i 6.000. “A Europa és molt difícil sumar punts a l’estiu. En canvi, aquí hi havia moltes competicions seguides i era l’oportunitat perfecta per pujar rànquing”, explica.
El viatge, però, no va ser només esportiu. Va compartir ruta amb el seu germà, amb qui van llogar un cotxe i aprofitaven els dies lliures per descobrir el país: muntanyes, platges i ciutats. “Els australians han estat superamables i ens han ensenyat moltíssim. Era una barreja d’esport i turisme”, diu.
Quatre títols i un salt de categoria
En total, la Noa ha disputat sis tornejos i n’ha guanyat quatre: dos de categoria 3.000 i dos de 6.000. “El que més il·lusió em va fer va ser el primer 6.000. No m’ho esperava gens i, a més, ho vaig viure envoltada del meu germà, la seva parella i altres amics. Va ser molt especial”, recorda.
Els tornejos, explica, han estat d’una exigència màxima: “Cada ronda havia d’estar al 100%. Als 6.000 hi havia jugadores amb molt més nivell i rànquing, i això fa que el marge d’error sigui mínim”. Tot plegat, però, li ha servit per créixer esportivament i consolidar-se entre les millors joves del panorama internacional.
El costat humà del viatge
Més enllà dels resultats, el tour ha tingut moments difícils. “Emocionalment ha estat dur estar tant temps fora de casa. Visc als Estats Units, però a l’estiu sempre torno a Catalunya per estar amb la meva família, i aquest any gairebé no he pogut”, admet. Viatjar amb el seu germà li ha donat suport i confort, però confessa que ha trobat a faltar els seus.
Alhora, però, destaca la riquesa humana de l’experiència: “He fet moltes amistats i connexions esportives. En aquest esport viatgem molt i conèixer gent d’altres països et permet organitzar-te millor en futurs tornejos o descobrir noves acadèmies i llocs on entrenar”.
La Noa també avança que, fruit d’aquest tour, signarà properament amb Dunlop, un pas més en la seva consolidació professional.
Aprendre a ser forta
Un dels grans aprenentatges que s’endú és la fortalesa mental. “Quan encadenes tornejos, arribes molt cansada i costa mantenir la concentració. Hi havia moments en què no veia el final, però has de recordar-te per què ho fas i continuar endavant”, explica.
Objectius de futur
El repte que es va marcar abans de marxar, entrar al Top 100, ja és una realitat. Ara, la seva mirada està posada a seguir competint contra rivals de nivell més alt i fer un bon paper als Europeus. “Avui mateix jugo contra una ex Top 60 del món. És un repte enorme, però també una gran oportunitat per veure en quin punt estic”, conclou.
Amb maduresa, ambició i una trajectòria que no para de créixer, la Noa Romero ha aprofitat aquest estiu per fer un pas de gegant cap al futur que somia: consolidar-se al circuit PSA i situar-se entre les millors jugadores del món.